Your browser doesn't support javascript.
Show: 20 | 50 | 100
Results 1 - 1 de 1
Filter
Add filters

Language
Document Type
Year range
1.
Temps d'Educació ; - (63):69-82, 2022.
Article in Spanish | ProQuest Central | ID: covidwho-2273268

ABSTRACT

Diferentes estudios realizados durante la pandemia de la COVID-19 confirman que la crisis sanitaria ensanchará la brecha de género y profundizará la crisis global de los cuidados. El cierre de los centros educativos y su paso a la virtualización supuso la transferencia directa a las familias y, en particular a las mujeres, de la responsabilidad de la atención, aprendizaje y el acompañamiento de los niños y niñas en etapa escolar. Una medida política sanitaria que se apoyó en los roles tradicionales de género, propició la re-familiarización de tareas educativas y de cuidado que normalmente asume el Estado o el mercado y, añadió, una sobrecarga de trabajo para las mujeres;quienes debieron hacerse cargo, de manera gratuita, de la provisión del bienestar de las familias. Si bien, esta situación afectó a la mayoría de las mujeres, no todas ellas lo vivieron de la misma manera. Para las mujeres migrantes, responsables de familias monoparentales y/o trabajadoras precarias o informales de la economía, la intersección de las desigualdades de género, clase y origen agudizó la carga de trabajo reproductivo y el costo personal de la reclusión de la infancia en los hogares. A partir de esta constatación, este artículo, busca iniciar una reflexión que permita poner en el centro del debate la reflexión, moral y política, sobre el deber de cuidar y el derecho a ser cuidado;poniendo énfasis en el papel del Estado y la escuela en la construcción de un sistema de corresponsabilidad de los cuidados, como un asunto de justicia social y de género.Alternate abstract:Diferents estudis duts a terme durant la pandemia de la COVID-19 confirmen que la crisi sanitaria eixamplara la bretxa degenere i aprofundirâ la crisi global de les cures. El tancament deis centres educatius i el seu pas a la virtualització va suposar la transferencia directa a les families, i en particular a les dones, de la responsabilitat de l'atenció, l'aprenentatge i l'acompanyament dels nens i les nenes en etapa escolar. Una mesura política sanitaria que es va recolzar en els rols tradicionāls de genere, va propiciar la re-familiarització de tasques educatives i de cura que normalment assumeix l'Estat o el mērcat, i va afegir una sobrecarrega de trebali pera les dones, que van haver defer-se carree, de manera gratuita, de la provisió del benestar de les families. Si bé aquesta situació va afectar la majoria de les dones, no totes elles ho van viure de la mateixa manera. Per a les dones migrants, responsables de families monoparentals o treballadores precâries o informáis de ľeconomia, la interseccióde lesdesigualtats degenere, classe i origen va aguditzar la carrega de trebali reproductiu i el cost personal de la reclusió de la infancia a les Hars. A partir d'aquesta constatació, aquest article busca iniciar una reflexió que permeti posar al centre del debat la reflexió, moral i política, sobre el deure de cuidar i el dret a les cures, posant émfasi en el paper de l'Estat i l'escola en la construcció d'un sistema de corresponsabilitat de les cures, com a assumpte de justícia social i de genere.Alternate abstract:Various studies conducted during the COVID-19 pandemic confirm that the health crisis will widen the gender gap and deepen the global care crisis. The fact that schools closed and went online meantfamilies (especially women in them) were responsible for their children's regard of education, learning and support at school. A health policy measure that relied on traditional gender roles fostered the refamiliarisation of educational and care tasks that were normally assumed by the state or the market and added a workoverload to women, who had to take charge of the provision of welfare in their families without being paid. Although this situation affected most women, not all of them experienced it in the same way. For migrant women, who are heads of single-parent families and/or precarious or informal workers, the intersection of gender, class and origin inequalities exacerbated the reproductive workload and th personal cost of incarcerating children in households. From this observation, the article seeks to consider the debate on moral and political reflection on the duty to care and the right to be taken care of;it emphasizes the role that the state and school have to constructa system of co-responsible care, as this is a matter concerning social and gender justice.

SELECTION OF CITATIONS
SEARCH DETAIL